La idea del món a l'edat mitjana
Els PU01grecs, cap al segle iv aC, van ser els primers a elaborar la idea que la Terra era esfèrica i que no era el centre de l'Univers, sinó un astre més. També va ser en aquella època quan van establir alguns conceptes com pol, equador o tròpic.
Els romans van reprendre la idea que la Terra era plana i estava envoltada d'aigua, la qual es va mantenir vigent a l'Europa occidental durant més de mil anys, al llarg de l'edat mitjana.
Els àrabs van heretar els coneixements dels grecs i els van perfeccionar amb les seves aportacions sobre astronomia i geometria.
Notes
Els grecs i l'estudi de l'Univers
Aristarc (s. iii aC) va formular per primer cop una teoria heliocèntrica, segons la qual la Terra i els planetes es mouen al voltant del Sol; això vol dir que el Sol, i no pas la Terra, és el centre de l'Univers. Aquesta teoria va ser oblidada i no va tornar a ser plantejada fins al Renaixement.
Eratòstenes (s. iii aC) va establir els fonaments de la geografia científica i va mesurar la circumferència de la Terra amb un mínim error respecte a les estimacions actuals.
Ptolemeu (s. ii) va donar forma definitiva a l'astronomia de l'antiguitat. Va escriure un tractat d'astronomia, l'Almagest, en què descrivia la posició dels astres a l'Univers i els seus moviments, l'anomenada teoria geocèntrica.