Els calendaris

Des de l'antigor, els éssers humans han necessitat mesurar el temps, per preveure, per exemple, quan arribaria el fred, etc. Els calendaris permeten el comptatge del temps i la manera de construir-los s'ha basat sempre en els moviments dels astres. La rotació de la Terra determina el dia, la unitat més elemental de mesura del temps. La setmana i el mes estan inspirats en les fases de la Lluna i, per tant, en el moviment de translació d'aquest satèl·lit. Per contra, l'any ve determinat pel moviment de translació de la Terra. Com que un any no té un nombre sencer de dies ni tampoc de PU01llunacions, al llarg de la història s'han confeccionat diversos calendaris que es diferenciaven en la manera com organitzaven i repartien el temps.

Notes

PU01

Un any té aproximadament 365 dies i 6 hores i es correspon a una mica més de 12 llunacions.