català1.eso/

La meva família i altres animals

Però un dia vaig descobrir a la tàpia un escorpí femella gros brut d'una mena de cosa que a primer cop d'ull semblava un abric de pell de color de cervatell. Més de prop, vaig veure que això tan curiós era una massa de menuts petitíssims aferrats al llom de la mare. Em va embadalir, l'escena, i vaig decidir entrar-los a casa d'amagatotis, guardar-los al meu dormitori i veure'ls créixer. Amb infinites precaucions, vaig fer maniobrar la mare i els menuts fins que es van ficar en una capsa de llumins, i aleshores vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir mala sort, perquè en entrar just servien el dinar; vaig deixar amb compte la capsa de llumins damunt la llar de foc, perquè així els tocaria força l'aire, vaig entrar al menjador, vaig barrejar-me amb la família i vam començar a dinar. Amb el dinar em vaig distreure del tot. D'amagat donava menjar al Roger, que era sota la taula, i alhora escoltava discutir la família. I així vaig oblidar la meva encisadora i recent captura. Finalment, havent dinat, en Larry va anar a buscar cigarretes, va tornar, va arrepapar-se a la cadira i se'n va posar una a la boca, amb la capsa de llumins que jo havia dut a la mà. Distret del malastre imminent, jo l'observava tot interessat. Aleshores ell, que encara parlava tot animat, va obrir la capsa.

Torno a afirmar, com aleshores, que aquell escorpí femella no tenia intenció de fer cap mal. Estava neguitós i un xic enfadat del temps que havia perdut dins la capsa de llumins, i de seguida va aprofitar l'avinentesa per escapar-se. Va saltar ràpidament de la seva presó, elI i els menuts que desesperadament s'hi aferraven, i va fugir corrents sobre el dors de la mà d'en Larry. No gaire segur de què més calia fer, va aturar-s'hi amb el fibló ben corbat amunt i prompte a picar. En Larry, en sentir-ne les pinces, va fer-hi un cop d'ull vejam què era, i a partir d'aleshores tot va fer-se cada cop més confús.

Arran del seu crit de terror, a la Lougarètzia li va caure un plat i el Roger va sortir rabent de sota la taula i va posar-se a bordar com un boig. Alhora, en Larry va moure bruscament la mà, i el malaurat escorpí va volar i va aterrar damunt la taula just entre la Margo i en Leslie. Amb la trompada, els menuts es van escampar com una pluja de paperets a les estovalles. Enfurismadíssim pel tracte rebut, l'animaló va dirigir-se com una bala i amb el fibló tremolosament exaltat cap a en Leslie, que es va posar dret d'un salt, va tirar a terra la cadira, va donar un cop desesperadament sec amb el tovalló i l'escorpí va tomballar damunt les estovalles cap a la Margo, que immediatament va fer un xiscle que qualsevol màquina de tren hauria estat orgullosa d'imitar. La mare, del tot perplexa per un pas tan ràpid i sobtat de la pau al caos, va posar-se les ulleres i va clavar els ulls a la taula vejam què era allò que provocava un tal maremàgnum i, just aleshores, la Margo, en un intent inútil d'aturar l'avanç de l'escorpí, Ii va tirar un got d'aigua freda al damunt, va perdre l'alè i va seure panteixant al cap de taula sense poder ni protestar. Ara l'escorpí s'havia encallat sota el plat d'en Leslie, i mentrestant els menuts pul·lulaven frenèticament per tota la taula. El Roger, desconcertat de tant esverament però molt complidor, no parava de fer voltes i més voltes a l'habitació i bordava histèricament.

—Un altre cop aquest cony de nen —va bramar en Larry.

—Compte! Compte! Que vénen! —va xisclar la Margo.

—Només cal un llibre —va cridar en Leslie—. Calmeu-vos i doneu-los un bon cop de Ilibre.

—Voleu dir-me què caram us passa, a tots plegats? —va suplicar-nos la mare, que s'estava netejant les ulleres.

—Aquest cony de nen... Ens matarà a tots... Miri la taula... Un gavadal d'escorpins...

—De pressa... De pressa... Feu alguna cosa... Compte! Compte!

—Para de xisclar i agafa un llibre, per l'amor de Déu... Ets pitjor que el gos... Calla, Roger!

—No m'ha fiblat perquè Déu no ho ha volgut...

—Compte, que ve cap a mi... De pressa, de pressa, feu alguna cosa...

—Dóna-li una ganivetada... El ganivet! Vinga, dóna-li una bona...

Com que ningú no s'havia dignat explicar-li res, al Roger li semblava equivocadament que la família era atacada, i el seu deure era defensar-la. I com que al menjador l'única estranya era la Lougarètzia, va arribar a la lògica conclusió que ella en devia ser la responsable, i per això li va mossegar el turmell, cosa que no va millorar gaire la situació. Finalment es va restablir una mica l'ordre. Tots els menuts d'escorpí estaven amagats sota plats i coberts. En Leslie, amb el suport de la mare, va suggerir que calia sacrificar-los tots, però jo els vaig suplicar molt exaltat que no ho fessin, i me'n vaig sortir.