Biblioteca digital

 
 
Tancar

Preguntes prèvies

  • Què et suggereix el títol de l'obra?
  • T'agraden els animals? En tens a casa?
  • Has recollit mai algun animal especial i l'has portat a casa per fer-te'n càrrec? Quin?

La meva família i altres animals

Però un dia vaig descobrir a la tàpia un escorpí femella gros brut d'una mena de cosa que a primer cop d'ull semblava un abric de pell de color de cervatell. Més de prop, vaig veure que això tan curiós era una massa de menuts petitíssims aferrats al llom de la mare. Em va embadalir, l'escena, i vaig decidir entrar-los a casa d'amagatotis, guardar-los al meu dormitori i veure'ls créixer. Amb infinites precaucions, vaig fer maniobrar la mare i els menuts fins que es van ficar en una capsa de llumins, i aleshores vaig afanyar-me cap a casa. Vaig tenir mala sort, perquè en entrar just servien el dinar; vaig deixar amb compte la capsa de llumins damunt la llar de foc, perquè així els tocaria força l'aire, vaig entrar al menjador, vaig barrejar-me amb la família i vam començar a dinar. Amb el dinar em vaig distreure del tot. D'amagat donava menjar al Roger, que era sota la taula, i alhora escoltava discutir la família. I així vaig oblidar la meva encisadora i recent captura. Finalment, havent dinat, en Larry va anar a buscar cigarretes, va tornar, va arrepapar-se a la cadira i se'n va posar una a la boca, amb la capsa de llumins que jo havia dut a la mà. Distret del malastre imminent, jo l'observava tot interessat. Aleshores ell, que encara parlava tot animat, va obrir la capsa.

Torno a afirmar, com aleshores, que aquell escorpí femella no tenia intenció de fer cap mal. Estava neguitós i un xic enfadat del temps que havia perdut dins la capsa de llumins, i de seguida va aprofitar l'avinentesa per escapar-se. Va saltar ràpidament de la seva presó, elI i els menuts que desesperadament s'hi aferraven, i va fugir corrents sobre el dors de la mà d'en Larry. No gaire segur de què més calia fer, va aturar-s'hi amb el fibló ben corbat amunt i prompte a picar. En Larry, en sentir-ne les pinces, va fer-hi un cop d'ull vejam què era, i a partir d'aleshores tot va fer-se cada cop més confús.

Arran del seu crit de terror, a la Lougarètzia li va caure un plat i el Roger va sortir rabent de sota la taula i va posar-se a bordar com un boig. Alhora, en Larry va moure bruscament la mà, i el malaurat escorpí va volar i va aterrar damunt la taula just entre la Margo i en Leslie. Amb la trompada, els menuts es van escampar com una pluja de paperets a les estovalles. Enfurismadíssim pel tracte rebut, l'animaló va dirigir-se com una bala i amb el fibló tremolosament exaltat cap a en Leslie, que es va posar dret d'un salt, va tirar a terra la cadira, va donar un cop desesperadament sec amb el tovalló i l'escorpí va tomballar damunt les estovalles cap a la Margo, que immediatament va fer un xiscle que qualsevol màquina de tren hauria estat orgullosa d'imitar. La mare, del tot perplexa per un pas tan ràpid i sobtat de la pau al caos, va posar-se les ulleres i va clavar els ulls a la taula vejam què era allò que provocava un tal maremàgnum i, just aleshores, la Margo, en un intent inútil d'aturar l'avanç de l'escorpí, Ii va tirar un got d'aigua freda al damunt, va perdre l'alè i va seure panteixant al cap de taula sense poder ni protestar. Ara l'escorpí s'havia encallat sota el plat d'en Leslie, i mentrestant els menuts pul·lulaven frenèticament per tota la taula. El Roger, desconcertat de tant esverament però molt complidor, no parava de fer voltes i més voltes a l'habitació i bordava histèricament.

—Un altre cop aquest cony de nen —va bramar en Larry.

—Compte! Compte! Que vénen! —va xisclar la Margo.

—Només cal un llibre —va cridar en Leslie—. Calmeu-vos i doneu-los un bon cop de Ilibre.

—Voleu dir-me què caram us passa, a tots plegats? —va suplicar-nos la mare, que s'estava netejant les ulleres.

—Aquest cony de nen... Ens matarà a tots... Miri la taula... Un gavadal d'escorpins...

—De pressa... De pressa... Feu alguna cosa... Compte! Compte!

—Para de xisclar i agafa un llibre, per l'amor de Déu... Ets pitjor que el gos... Calla, Roger!

—No m'ha fiblat perquè Déu no ho ha volgut...

—Compte, que ve cap a mi... De pressa, de pressa, feu alguna cosa...

—Dóna-li una ganivetada... El ganivet! Vinga, dóna-li una bona...

Com que ningú no s'havia dignat explicar-li res, al Roger li semblava equivocadament que la família era atacada, i el seu deure era defensar-la. I com que al menjador l'única estranya era la Lougarètzia, va arribar a la lògica conclusió que ella en devia ser la responsable, i per això li va mossegar el turmell, cosa que no va millorar gaire la situació. Finalment es va restablir una mica l'ordre. Tots els menuts d'escorpí estaven amagats sota plats i coberts. En Leslie, amb el suport de la mare, va suggerir que calia sacrificar-los tots, però jo els vaig suplicar molt exaltat que no ho fessin, i me'n vaig sortir.

Tancar

Context de l'obra

La història comença amb la decisió de la família Durrell de traslladar-se a viure a l'illa de Corfú, a Grècia. Les primeres impressions de l'illa i una mena de necessitat gairebé malaltissa de canviar de casa per un motiu o altre són els eixos vertebradors d'una obra que té com a protagonista principal el jove Gerry Durrell. Tot recorrent l'illa, Gerry anirà conreant una de les seves grans passions, els animals: la necessitat d'observar-los de més a la vora farà que sovint en capturi alguns per emportar-se'ls a casa i estudiar-los amb més deteniment, la qual cosa provocarà sovint tot tipus d'enfrontaments i anècdotes amb la resta de membres de la família.

Tancar

L'autor

  • Gerald Malcolm Durrell

    (1925 Jamshedpur, Índia - 1995 Saint Helier, Jersey). Naturalista i escriptor. Va néixer a l'Índia, però quan el seu pare va morir el 1928, tota la família es va traslladar a Anglaterra. Del 1935 al 1939 la família es va traslladar a viure a l'illa grega de Corfú. I és d'aquesta experiència que va sorgir la famosa trilogia, que comença amb La meva família i altres animals. Durant aquesta època la seva educació va recaure en mans de dos amics del seu germà, el famós escriptor Lawrence Durrell, els quals van ser una influència definitiva per a la seva passió per la natura.

    Però la seva mare va considerar que havia de rebre una educació més estricta i van decidir tornar a Anglaterra. Aquesta formació “formal”, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la feina del jove Durrell en una botiga d'animals de companyia, no acabaria de produir-se mai. De fet, explicava que la primera paraula que va aprendre va ser zoo, que no és un fet banal, ja que Durrell va dedicar tota la seva vida i tots els seus esforços al naturalisme i a la protecció d'espècies en perill d'extinció. La seva concepció de com havien de funcionar els zoològics va fer que aquests esdevinguessin el que són avui, centres de protecció i reproducció d'animals, més que no pas centres d'exhibició.