Amb aquest títol, l'any 1950 el dibuixant Hergé va fer viatjar Tintín i tots els seus companys d'aventures, inclòs Milú, a la Lluna. Tan sols dinou anys més tard d'aquesta fantasiosa historieta de còmic, l'astronauta Neil Armstrong trepitjava de debò l'allunyat satèl·lit de la Terra. La ciència ficció acabava de perdre un dels seus grans temes.
L'inici de l'aventura
L'aspiració dels humans per conèixer i explorar els astres que ens envolten ve de molt lluny, gairebé podríem assegurar que neix amb la mateixa humanitat.
La curiositat insaciable de la nostra espècie per descobrir i avançar en el coneixement de l'entorn segurament es va fixar ben aviat en aquell disc blanc, d'aspecte canviant, que cada nit apareixia en el cel enmig d'infinitat de guspires lluminoses. Però, incapaços de poder desvetllar el seu misteri, els nostres avantpassats van optar per adorar els astres que tenien més propers i dels quals en sentien directament les influències. Els cultes al Sol i a la Lluna són els primers intents per explicar un univers aleshores incomprensible i inexplorable.
Les primeres passes
A poc a poc, els humans, a través de l'observació i l'anàlisi, van anar elaborant teories que, més enllà de la simple creença religiosa, intentaven explicar l'univers i els fenòmens de la naturalesa d'acord amb la realitat immediata. D'aquesta manera va començar a sorgir un pensament científic, que no deixava de rumiar sobre el Sol i la Lluna.
Un grec, l'astrònom Aristarc de Samos, va ser el primer, en el segle iii aC, a fer un càlcul de la distància de la Terra a la Lluna. I, coneguda la distància, uns quants anys més tard, un compatriota seu, l'escriptor Llucià de Samòsata, va imaginar el primer viatge al satèl·lit de la Terra; en aquest viatge el protagonista hi arribava volant amb unes ales fetes amb plomes d'àguila i voltor.
De la literatura al cinema
Després d'aquest primer viatge imaginari de l'home a la Lluna, altres escriptors van plantejar-se com a tema aquesta aventura. Un dels més coneguts és, sens dubte, el francès Jules Verne, que a finals del segle xix va publicar les novel·les De la Terra a la Lluna i Al voltant de la Lluna.
Al principi del segle xx, l'escriptor anglès H. G. Wells va tornar a tocar el tema en la novel·la El primer home a la Lluna. I tot seguit van començar les pel·lícules. La primera va ser Viatge a la Lluna, que el pioner del cinema Georges Méliès va fer l'any 1902. Naturalment, era una pel·lícula muda i en blanc i negre, com totes les d'aquella època, inspirada en les novel·les de Jules Verne.
Però al llarg del segle xx, viatjar a la Lluna va deixar de ser ciència ficció i la darrera pel·lícula que toca aquest tema, Apollo 13, ja no és producte de la imaginació, sinó que està basada en un viatge real i les complicacions que hi van sorgir.
El programa Apollo
L'any 1960 els Estats Units va iniciar el programa Apollo amb l'objectiu de construir una nau espacial que permetés arribar a la Lluna. En aquells anys, la nau Apollo i el seu coet llançador eren l'obra tecnològica més complexa realitzada fins llavors. La nau constava de dos cossos: un havia de transportar els tres astronautes que l'ocupaven en el viatge d'anada i tornada de la Terra a la Lluna, i l'altre n'havia de traslladar dos fins a la superfície del satèl·lit i, una vegada allí, servir-los d'habitacle.
Després de tota una sèrie de llançaments de prova, el 16 de juliol de 1969 la nau Apollo 11 va enlairar-se camí de la Lluna. Tot el món va estar pendent a través dels televisors d'aquell fet històric.
Una caminada per la Lluna
Durant l'aproximació a la Lluna, els astronautes Neil Armstrong, Edwin E. Aldrin i Michael Collins van anar informant del desenvolupament de la missió. Finalment, la nit del 20 de juliol, quan l'Apollo 11 ja havia entrat en l'òrbita de la Lluna, Armstrong i Aldrin van passar al mòdul lunar i es van separar de la nau. Unes hores més tard, la matinada del 21 de juliol, el mòdul va allunar en un lloc anomenat mar de la Tranquil·litat, i per primera vegada un ésser humà va trepitjar la superfície de la Lluna.
“Aquest és un pas molt petit per a un home, però un gran salt per a la humanitat”, va dir Neil Armstrong quan va posar els peus sobre el terra polsós de la Lluna. S'acabava de conquerir un somni.
